Gegants i capgrossos

Geganta Talena

Talena

Nom: “Talena, la dida”

Data de presentació: 25 de juliol de 1999

Alçada: 3,64 m.

Pes: 62 Kg

Diada de la Geganta: Festa de Sant Mateu (21 de setembre)

La Talena (diminutiu de Magdalena) és una dida que porta un nen a coll, en Mateu. Representa la figura d’una “cuidadora de canalla” de l’època en la qual, al terme municipal, hi havia  indústria suficient com per donar feina a la immensa majoria de les famílies (homes, dones i adolescents):   en aquella època es feia imprescindible que una dida cuidés la seva mainada i la mainada de les mares treballadores que havíen d’anar a la fàbrica Brutau.

 

Capgrossos bandolers

bandolers

Noms (tots topònims garrotxins relacionats amb el poble):

Esparver, Politger, Palau, Guitarriu, Brull, Llierca, Ermità, Valentí i Bisbe

Creats per mestres i alumnes durant el curs 1998

-1999 i batejats el dia 22 de maig de 1999, els nou cap grossos bandolers deuen els seus noms a la influència del paisatge ferèstec de l’Alta Garrotxa i per la novel·la de Vayreda “La punyalada”.

Tenen música i coreografies pròpies composades pels professors: Pep Puigdemont i Aleydis Viñolas.

 

Gegantó Jaumet i capgròs Anneta

Gegantó Jaumet i capgròs Anneta

Són dos alumnes de l’escola del poble. En Jaumet representa la vinculació del poble amb el   futbol: el poble va tenir un dels primers equips de futbol de la zona i un dels més potents de la comarca, i fins i tot no fa massa anys (quan el futbol era un esport més terranal) hi venien a fer  els stages de pretemporada els jugadors del Barça. L’Anneta representa la vitalitat i la iniciativa que sempre han tingut les dones al poble: quan els homes treballaven a la fàbrica de sol a sol, havíen d’assumir en solitari l’organització de la vida social i cultural del municipi.

 

 

 

 

 

 

IMG_1934

La Cabra d’Or

Data de presentació: 25 de juliol de 2014

Creats per: Tavi Algueró i Angel Rigall.

Història: La Cabra d’Or és el títol de la famosa llegenda de Sant Jaume de Llierca. Representa tot el tresor que Hug tenia quan els sarrains van atacar el castell de Montpalau temps era temps. En Pau i en Pere, el ferrer i el baster, van fondre i convertir en cabra tot el tresor perquè els sarrains no el trobessin i no se’l emportessin. Segur que encara, en un lloc o altre de la muntanya de Santa Magdalena, reposa aquest fabulós tresor.